-
Va haver d’agafar tres autobusos diferents perquè la distància era llarga.
Va travessar carreteres de boscos continus. Va agafar el Ferri de les Illes.
Quan va veure tot aquell mar que l’envoltava va sentir que de debò s’allunyava.
(Nou illes al nord)
-
Imagineu-vos nou illes disposades com les peces d’un collaret acabat de trencar.
Imagineu-vos-les amb peculiaritats geogràfiques compartides, però també amb
una immensitat de característiques que les individualitzen i les converteixen en
úniques.
(Nou illes al nord)
-
Vaig voler creure que era qüestió de temps. Aviat ens rendiríem o es rendirien els
altres i podria tornar a estar assegut en aquesta plaça, com vostè ara.
És desolador veure com el que esperes no arriba mai.
(“Hi va haver una guerra”)
-
Vivim en un país fred. Comença a nevar a l’octubre i fins a finals de març el
paisatge és d’una blancor feridora.
(Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres)
-
Fins als deu anys pensava en ossos blancs, després van venir l’Antàrtida i dos
vaixells que iniciaven gairebé al mateix temps un llarg viatge.
(Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres)
-
La Martina Tarr coneixia cadascun dels moviments del seu germà. Sabia que
s’asseia de cara a la finestra i que mentre esmorzava li escrivia tres paraules,
negres i ràpides enmig d’un full blanc que col·locava acuradament sobre la taula
del menjador.
(No et miris el Riu)
